L'APDA, en el seu web https://apda.ad, utilitza galetes pròpies o bé d’empreses col·laboradores amb l’objecte de millorar i optimitzar l’experiència d’usuari. Per tal que siguin recollides n’és necessari el consentiment.
Les galetes o cookies són un tipus de fitxer que es descarrega a l’equip d’un usuari/client del web amb la finalitat de recollir dades que podran ser actualitzades i recuperades per l’entitat responsable de la instal·lació. L'APDA utilitza galetes principalment per a les qüestions següents:
La utilització de les galetes per part de l'APDA es deu al propòsit d’intentar optimitzar la informació i els serveis oferts als usuaris, per millorar l’experiència cada cop que s’utilitzen els serveis web.
A les galetes utilitzades per l'APDA no es recull cap dada del client excepte l'acceptació de la política de cookies, en cas de ser acceptada.
Les galetes utilitzades per l'APDA són les següents:
Fa un parell de setmanes, des de l’Agència Andorrana de Protecció de Dades (APDA) publicàvem, juntament amb l’Institut Andorrà de les Dones (IAD), una guia sobre protecció de dades i bones pràctiques en l’entorn digital centrada en la igualtat. Ho fèiem amb motiu del Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones, que es commemora avui, i conscients que els últims anys, a mesura que avança la tecnologia, s’ha detectat la imperiosa necessitat de protegir i defensar els drets de les dones i altres grups de persones vulnerables.
Per entendre-ho millor, podem agafar dades universals de les Nacions Unides (disponibles al web UN Women) que demostren que entre el 16 i el 58% de les dones arreu del món han experimentat alguna vegada violència a través d’internet. Les formes més habituals són la desinformació o difamació, el ciberassetjament (sobretot en les nenes i noies joves) i la incitació a l’odi, però també es denuncien suplantacions d’identitat i xantatge mitjançant vídeos o imatges. El mateix estudi demostra que la gravetat dels fets augmenta en els casos de dones amb discapacitat, dones negres i indígenes, dones migrants i persones LGTBIQ+.
Si ens fixem en el nostre entorn, concretament, veurem que els fenòmens més habituals són la pornovenjança i el control a través del mòbil. Pel que fa al primer, implica la divulgació de contingut íntim sense el consentiment de la persona afectada amb l’objectiu d’humiliar-la o fer-li mal. Malgrat ser una violència que es desenvolupa només a través d’internet, acostuma a tenir conseqüències devastadores per a les víctimes, perquè també pot afectar la seva salut mental, la reputació social i professional i, fins i tot, la seguretat o integritat física. El seguiment en línia i l’activació de la geolocalització sense consentiment, com dèiem, són un altre de tipus de violència masclista estesa en la societat que permeten als agressors monitorar els moviments i activitats de la seva parella, envaint la intimitat i generant un ambient de constant vigilància. Aquesta forma de control pot derivar en situacions d’assetjament i violència física, traslladant, una vegada més, el perill del món digital al real. L’accés no autoritzat a fotografies personals i la seva posterior difusió sense consentiment és una altra forma de violació de la privadesa flagrant a la qual les dones estan, normalment, més exposades que els homes, així com el dòxing, una pràctica que implica la publicació de dades personals (com ara l’adreça o el número de telèfon) amb la intenció de causar mal.
Amb tot, si hi ha una violència digital que preocupa especialment és la que es pot generar a través de la intel·ligència artificial (IA), que des del primer moment s’ha acarnissat amb les dones. Els exemples es compten per centenars i afecta tant dones famoses com anònimes: des del vídeo pornogràfic d’una cantant fins a les fotos de nenes de 15 anys despullades pels seus companys de classe són accions que poden iniciar-se com una simple broma, però que acaben tenint efectes gravíssims, ja que en molts casos és molt difícil diferenciar les imatges reals de les que han estat manipulades.
En un món en què cada vegada més aspectes de la nostra vida tenen lloc en espais digitals, doncs, la normativa de protecció de dades pren força; així, cal apostar per una cultura de respecte i protecció de la privacitat a les xarxes i a internet en general. Per aconseguir-ho és important seguir algunes pautes bàsiques, però efectives, com ara utilitzar contrasenyes segures i activar l’autenticació en dos passos, revisar periòdicament la configuració de privadesa a les xarxes socials, evitar compartir ubicacions a temps real, ser cauta amb la informació íntima compartida i denunciar qualsevol incident d’assetjament o abús en línia.
La responsabilitat, però, no recau només en les usuàries: les plataformes digitals, les autoritats i la societat en conjunt hem de treballar per garantir un entorn en línia on tothom es pugui expressar sense por. Amb les polítiques adequades i una cultura digital més conscient i respectuosa, des de l’APDA continuarem treballant per aconseguir un espai digital segur i igualitari per a totes les persones.
